S. Grof, R. Tarnas i l'astrologia

 

 

   Deia Stanislav Grof, un dels pares de la psicologia transpersonal, i un dels investigadors de la consciència més sistemàtics, primer mitjançant l'ús clínic del LSD i després amb la respiració holotròpica, que l'impacte més important dels seus 50 anys d'investigació sobre la consciència va ser el descobriment i la comprovació sostinguda de la correlació existent entre els "estats holotròpics" (nom que va donar a una subclasse dels anomenats "estats no-ordinaris de consciència", justament aquells que tendeixen cap a la totalitat) i els trànsits planetaris significatius en les cartes natals de les persones.

​

 

   Descobriment que deu a Richard Tarnas, filòsof i astròleg destacat. Com a filòsof destaca La passió de la ment occidental, original història de la filosofia; com astròleg és imprescindible el seva monumental assaig Cosmos i Psique.

 

 

   Va ser Tarnas qui li va fer veure que les quatre "matrius perinatals bàsiques" (concepte fonamental en Grof que apunta a les experiències viscudes al voltant del trauma del naixement, i que, al costat de les experiències postnatals ordinàries i les experiències transpersonals, configuren un mapa de la psique més complet que els habituals) es corresponien molt precisament amb els arquetips planetaris de Neptú, Saturn, Plutó i Urà, respectivament. Potser entre tots dos (a part de molts altres, com Dane Rudhyar, Stpehen Arroyo, Liz Green, Howard Sasportas, Bruno i Louise Huber ,, Elman Bacher, Alice Bailey i tants altres) puguem veure com l'astrologia comença a ser presa més seriosament en ambients en els que encara no ho és. És clar que una cosa són els principis astrològics, una altra la intuïció astrològica i una altra l'aplicació i l'ús que de tot això es fa per part dels astròlegs i per part dels consultants.